A finals de 2021, i per espai d’uns tres mesos, vàrem tenir l’honor de prendre part en un d’aquells “processos participatius” que tant agradaven al consistori presidit per la Sra. Ada Colau. Es deia “Repensem la Fira” i tenia per objecte que la ciutadania aportés idees per a ocupar els palaus al voltant de l’avinguda Maria Cristina, atès que, segons ens van dir, l’any 2025 s’extingia la concessió que gaudia la Fira de Barcelona sobre aquells espais.
Suposadament -això es va donar a entendre- la Fira abandonava els palaus de l’Exposició de 1929 -o es quedaria només en un espai simbòlic- la qual cosa es considerava una oportunitat d’or per a “recosir” els barris del voltant, en particular el Poble Sec i la Font de la Guatlla.
Per primera vegada semblava que es podia participar en les decisions sobre aquell espai, gestionat a l’ombra de la ciutadania des dels anys de l’Exposició Universal de 1929. Ens van demanar dos tipus de propostes, projectes de barri i projectes de ciutat. I va ser aquí quan nosaltres, com a projecte de ciutat , vàrem proposar l’habilitació del Palau de Comunicacions i Transports (o Palau núm. 1) com a Museu del Transport. Era, purament i simplement, tornar a aquell edifici la funció per a la qual havia estat concebut: exposar vehicles de transport.
La proposta va ser ben acollida en general, i els que manaven (o “coordinaven”, allà suposadament no manava ningú) van prendre nota. També ens van venir a veure algunes personalitats, com el director general de Fira de Barcelona, Sr. Constantí Serrallonga, enviaven missatges esperançadors, com un powerpoint on textualment, es proposava la “recuperació d’espais per usos socials i pel conjunt de la ciutadania” i “repensar espais i esdeveniments efímers per traspuar cap a activitats més permanents”. Objectius que es podrien complir plenament amb el Museu del Transport, encara que aquest ús del verb “traspuar” ens hauria d’haver fet pensar que alguna cosa no feia massa bona olor.
Però en fi, aquesta il·lusió de veure els ciutadans de Barcelona conquerint els palaus de l’Exposició va durar ben poc. El procés participatiu va acabar en una tensa sessió telemàtica el dia 1 de febrer de 2022, on la Sra. Janet Sanz (regidora d’urbanisme) i el Sr. Xavier Matilla (arquitecte en cap), van presentar unes conclusions que res tenien a veure amb el que s’havia parlat. La Sra. Sanz, per exemple, ens va dir directament: “nosaltres no impulsem museus”. Finalitzava el procés participatiu, i la Fira s’havia “repensat” als despatxos. La resta, gent estupefacta i decebuda (que anava tancant un a un la sessió telemàtica) i 15.000 euros gastats en el procés participatiu.
No acabarien aquí les sorpreses: ja amb l’actual consistori, representants de l’Ajuntament, la Generalitat, la Cambra de Comerç i la Fira presentaven el seu projecte de cara al centenari de l’Exposició de 1929, començant per un gran concurs internacional de projectes arquitectònics per a remodelar els palaus. Com dèiem, la Fira ja estava “repensada”. Pels de sempre. I és aquí on se’ns acumulen algunes preguntes. D’entrada, s’ha aprovat un planejament urbanístic que estableix unes reserves de sòl per a usos firals quan suposadament, l’any 2025 (l’any que ve), venç la concessió que Fira de Barcelona té sobre uns espais de titularitat municipal. Estan “venent la pell de l’ós abans de caçar-lo”?. Donen per fet que el ple de l’Ajuntament (on l’actual govern municipal està en minoria) renovarà automàticament la concessió?. Qüestions que apel·len al govern i també a l’oposició municipal.
Però hi ha més coses: ja ens han dit que NO pot ser que el Palau de Comunicacions sigui el Museu del Transport. El que no ens han dit és què pensen fer amb aquest palau que Fira de Barcelona en fa un ús mínim (no arriba als cinquanta dies l’any). Al “Repensem la Fira”, aquest palau es va mantenir estranyament al marge. I la cosa continua igual fins ara. L’únic que sabem és que algú “ha treballat molt per aconseguir un acord molt difícil”, però res més.
Doncs bé, entenem que aquestes actituds potser eren lògiques, o almenys inevitables , en temps del Marquès de Foronda o de l’alcalde Porcioles. Però avui dia, que es parla contínuament de “transparència” i de “participació ciutadana”, ens sembla una gran presa de pèl a la ciutadania i una estafa a la democràcia.
És per aquest motiu que nosaltres, com associació, volem deixar ben clar que mantenim la nostra reivindicació d’ubicar el Museu del Transport de Barcelona en el Palau de Comunicacions i Transports del recinte de l’Exposició de 1929. Creiem que ho hem de fer, en primer lloc, per posar fi a la vergonyosa situació en què es troba el material històric de transport, patrimoni de tota la ciutat. En segon lloc, perquè continuem convençuts que és la millor utilització que se li pot donar a aquest edifici i, en tercer lloc, per una qüestió de dignitat ciutadana i d’higiene democràtica.