Entrevista a Ferran Armengol realitzada a «L’Altaveu», espai de BTV, Barcelona Televissió,, l’octubre de 2005:
El futur Museu del Transport de Barcelona: una aposta per preservar la memòria del moviment
Barcelona és una ciutat que s’ha definit històricament pel moviment. Des de les primeres tartanes que recorrien el Pla de Barcelona fins al metro automàtic actual, el transport ha estat un element essencial en la seva identitat urbana, econòmica i cultural. Per això, fa dècades que molts barcelonins reclamen un espai dedicat a conservar i difondre aquest patrimoni.
Ara, aquesta aspiració sembla estar més a prop de convertir-se en realitat gràcies a la feina de la Coordinadora del Museu del Transport de Barcelona, una entitat formada íntegrament per voluntaris apassionats del món del transport públic i la història industrial de la ciutat.
Una iniciativa ciutadana amb milers de suports
En una entrevista recent a Betevé, Ferran Armengol, president de la Coordinadora, explicava que acaben d’assolir una fita clau: la presentació d’una iniciativa ciutadana reconeguda pel reglament de participació de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta iniciativa requeria un mínim de 3.750 signatures de ciutadans empadronats a la ciutat per poder ser admesa al plenari municipal, i el col·lectiu n’ha aconseguit més de 4.500, superant de llarg el llindar establert. A més, han rebut unes 400 adhesions addicionals de persones no empadronades a Barcelona, cosa que demostra l’abast metropolità i fins i tot estatal del projecte.
El següent pas serà que la proposta es debati i voti al Ple de l’Ajuntament de Barcelona. Allí els grups municipals hauran de decidir si donen suport a la creació del museu i, sobretot, si accepten la ubicació proposada per la Coordinadora: el Palau de Comunicacions i Transports de la Fira de Barcelona, a Montjuïc, just a la plaça d’Espanya.
El Palau de Comunicacions i Transports: un espai emblemàtic
La Coordinadora té clar que aquest edifici històric és l’indret idoni. Construït originalment per a l’Exposició Internacional de 1929, el Palau de Comunicacions i Transports va ser dissenyat per mostrar al món les innovacions tecnològiques del moment. En el seu interior s’hi exposaven vehicles de transport terrestre, ferroviari i fins i tot aeri: tramvies, locomotores de vapor, automòbils i avions. Per tant, tal com recorda Ferran Armengol, l’edifici ja va néixer amb aquesta vocació de ser una finestra oberta a la modernitat i al moviment.
Situat entre les Torres Venecianes i el conjunt monumental de Montjuïc, aquest pavelló de 16.000 metres quadrats reuneix diverses característiques que el fan ideal per acollir el futur museu:
- Una estructura robusta capaç de suportar el pes de grans vehicles.
- Espai diàfan per a exposicions.
- Una ubicació cèntrica i simbòlica al cor de la Fira de Barcelona.
- A més, l’accés és fàcil tant per als visitants com per als vehicles històrics que puguin entrar o sortir en ocasions especials . com exposicions temporals o rutes urbanes commemoratives.
Una proposta amb consens… i debat
Segons explica Armengol, la Coordinadora ha mantingut contactes amb pràcticament tots els grups municipals del consistori barceloní. Tots coincideixen en la importància cultural i patrimonial del projecte. Però no sempre en el lloc on ha d’instal·lar-se.
Per això, la iniciativa que s’ha presentat al plenari no només demana la creació del museu, sinó que vincula explícitament la seva ubicació al Palau de Comunicacions i Transports. Aquesta vinculació és clau per a la Coordinadora, ja que consideren que la història i la funció original de l’edifici formen part essencial del relat del museu.
Un deute històric amb el patrimoni del transport
El somni d’un museu del transport a Barcelona no és nou. Segons Armengol, ja fa més de seixanta anys que la ciutat arrossega aquesta assignatura pendent. Les primeres propostes daten del 1961, durant l’alcaldia de Josep Maria de Porcioles. Aleshores diversos col·leccionistes i entitats de l’àmbit ferroviari i automobilístic van començar a promoure la creació d’un espai dedicat a la història del transport. Des d’aleshores, el projecte ha anat canviant de nom i de format —Museu del Tramvia, Museu del Transport Urbà, Museu del Vehicle Antic—, però mai no s’ha consolidat.
Un dels intents més seriosos es va fer a les Cotxeres de Sants, on es va arribar a plantejar un espai museístic estable. Tanmateix la manca d’acord institucional van fer que la idea no prosperés. Des de llavors, s’han proposat diversos emplaçaments, però sempre hi ha hagut obstacles tècnics, urbanístics o polítics. Per això, Armengol parla d’un “deute històric” que Barcelona té amb el seu patrimoni del transport públic.
Una ciutat amb història de mobilitat exemplar
Barcelona és, de fet, una de les ciutats europees amb una història més rica en matèria de transport urbà. Des dels tramvies de cavalls del segle XIX fins a la xarxa de metro automàtic actual, passant pels autobusos, troleibusos i ferrocarrils, la ciutat ha estat pionera en molts aspectes.
El metro de Barcelona, inaugurat el 1924, va ser un dels primers d’Europa a tenir amplada de via ferroviària convencional (com la de Renfe), i durant dècades va operar amb unitats de gran capacitat que, segons Armengol, van arribar a ser “els més grans del món” en la seva categoria.
En l’entrevista, el president de la Coordinadora mostra fins i tot plaques originals de material històric rescatat, com la d’un antic comboi de metro sèrie 120, testimoni d’una època d’innovació i creixement. Aquest tipus d’objectes, actualment conservats per particulars o en magatzems municipals, serien peces clau del futur museu.
Què s’hi podria veure al Museu del Transport de Barcelona
El projecte preveu reunir i exposar vehicles i col·leccions actualment disperses o tancades al públic. A les dependències de Vall d’Hebron, per exemple, hi ha un petit magatzem on es conserven, sense possibilitat de visita, nombrosos vehicles de tracció animal —tartanes, carruatges, birloques—, així com camions històrics, autobusos antics, vehicles de manteniment i neteja, cotxes de bombers i fins i tot vehicles militars i de defensa civil.
El museu proposa que aquests elements puguin ser restaurats, exhibeixis i contextualitzats dins d’un relat museogràfic sobre l’evolució del transport i la mobilitat a Barcelona. S’hi podrien veure tramvies originals, locomotores de vapor, autobusos Pegaso històrics, maquetes ferroviàries, uniformes de conductors, bitllets i plànols antics, i una àrea didàctica dedicada a la innovació tecnològica en mobilitat urbana.
L’espai, a més, podria esdevenir un centre de documentació i laboratori de restauració, amb activitats pedagògiques, tallers familiars i exposicions temporals dedicades al transport sostenible, l’urbanisme o la història industrial de la ciutat.
Montjuïc i la Fira de Barcelona: un context cultural incomparable
La ubicació proposada a Montjuïc, dins l’àrea de Fira de Barcelona, reforça el caràcter cultural i turístic del projecte. Aquesta muntanya és, des de l’Exposició Internacional del 1929, un nucli d’equipaments museístics i culturals: el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), el Poble Espanyol, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, el CaixaForum, i ara també podria sumar-hi el Museu del Transport com a nova peça del conjunt.
Aquesta concentració d’espais patrimonials faria possible un itinerari cultural integrat, vinculat a la història del segle XX a Barcelona: l’art, l’arquitectura i la mobilitat com a eixos de la modernitat. A més, l’emplaçament és fàcilment accessible amb metro, bus i bicicleta, fet que converteix el projecte en un referent de cultura de la mobilitat.
Cultura, participació i memòria col·lectiva
El projecte del Museu del Transport no és només una iniciativa patrimonial, sinó també una proposta de ciutat participativa i cohesionadora. Les més de 4.500 signatures recollides reflecteixen la implicació ciutadana i l’interès per conservar una part essencial de la memòria col·lectiva barcelonina. Armengol i els membres de la Coordinadora han treballat de manera voluntària durant anys, organitzant exposicions, jornades i trobades per mantenir viu l’interès pel tema.
El futur museu vol posar en valor no només els vehicles, sinó també les persones que han fet possible el transport públic: conductors, mecànics, enginyers, operaris i usuaris. La seva història és també la història de la ciutat: de la industrialització a la digitalització, passant per l’expansió metropolitana i la transició ecològica.
Reptes i perspectives
Tot i l’entusiasme i el suport ciutadà, el projecte encara ha d’afrontar diversos reptes: l’obtenció d’un espai definitiu, el finançament, i la col·laboració institucional entre l’Ajuntament, TMB, Fira de Barcelona i altres entitats públiques o privades. Tanmateix, l’existència d’un equipament així seria coherent amb l’estratègia cultural i de memòria històrica que Barcelona ha impulsat en els darrers anys.
El Museu del Transport podria formar part d’una xarxa de museus temàtics de la ciutat, al costat del Museu del Disseny, el Museu de la Ciència (CosmoCaixa) o el Museu Marítim. També podria col·laborar amb el Museu del Ferrocarril de Catalunya (Vilanova i la Geltrú) i amb altres col·leccions ferroviàries d’arreu d’Europa.
Un patrimoni per al futur
En paraules d’Armengol, el Museu del Transport de Barcelona no seria només un espai per mirar enrere, sinó també una plataforma per entendre els reptes de la mobilitat del futur: el transport sostenible, l’electrificació, la intel·ligència artificial i la planificació urbana responsable. A través de les peces històriques, els visitants podrien comprendre com les decisions del passat han configurat la ciutat actual i com la mobilitat continuarà definint el seu futur.
Conclusió
El projecte del Museu del Transport de Barcelona és molt més que la reivindicació d’uns aficionats. És una proposta de cultura, memòria i identitat urbana, una manera de reconèixer la importància que el transport ha tingut en la transformació de la ciutat i en la vida quotidiana dels seus habitants.
Des de les tartanes del segle XIX fins als metros automàtics de la línia 9, Barcelona ha estat sempre sinònim de moviment. Dedicant un espai permanent a aquesta història al Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc, la ciutat podria finalment saldar un deute pendent amb la seva pròpia memòria i oferir als ciutadans i visitants un nou centre cultural dins la Fira de Barcelona, obert, accessible i amb vocació de futur.